| Contenidos de Wikipedia en español bajo licencia CC BY-SA 4.0 ⇔ Mapas de OpenStreetMap bajo licencia ODbL |
Felícia Fuster
De Hispanopedia
| Felícia Fuster | ||
|---|---|---|
Felícia Fuster i Viladecans (Barcelona, 7 de enero de 1921-París, 3 de marzo de 2012) fue una poetisa, pintora y traductora española residente en París desde 1951.[1][2] Fue finalista al Premio Carles Riba en 1984 y al Premio Màrius Torres en 1997 y ganó en 1987 el Premio Vicent Andrés Estellés.[3]
Obra
Poesía
- Trilogía:
- Una cançó per a ningú i Trenta diàlegs inútils, Barcelona: Proa, 1984
- Aquelles cordes del vent, Barcelona: Proa, 1987.
- I encara. València: Eliseu Climent, Editor / Edicions 3i4, 1987
- Écume fêlée
- Au bout des os au bout des mots, 1989.
- Passarel•les/Mosaïques. Barcelona: Cafè Central, 1992.
- Versió original. Valencia: Germania, 1996
- Sorra de Temps Absent. Lérida: Pagès Editors, 1998
- Postals no escrites Barcelona: Proa, 2001
Prosa
Ensayo
- "La poesía japonesa moderna", Revista de Catalunya, 1988, pp. 131-150.
Traducciones
Del francés
- Marguerite Yourcenar: Obra negra [L'Œuvre au noir] Barcelona: Proa, 1984.
Del japonés
- Poesía japonesa contemporània, con Naoyuki Sawada. Barcelona: Proa, 1988.
Al japonés :
- Poesía catalana contemporània, con Naoyuki Sawada. Tokio: Shichosha, 1988.
Obra plástica
- Nora Ancarola i Lola Donaire i Abancó (curadores): Felícia Fuster, obra plàstica. Fundació Felícia Fuster, 2008.
Referencias
- ↑ Ara (6 de marzo de 2012). «Mor l'escriptora i pintora Felícia Fuster als 91 anys». Ara.cat (en català). Consultado el 27 de enero de 2021.
- ↑ Biografia de Felícia Fuster a la Asociación de Escritores en Lengua Catalana.
- ↑ «Fundació Felicia Fuster». web.archive.org. 17 de abril de 2012. Consultado el 27 de enero de 2021.
Enlaces externos
- (en catalán) "Entrevista. Felícia Fuster, poeta i pintora" (enlace roto disponible en Internet Archive; véase el historial, la primera versión y la última).