Joan Llongueras i Badia

De Hispanopedia
Joan Llongueras
Información profesional
Ocupación Compositor, pedagogo musical y poeta

Joan Llongueras i Badia[1] (Barcelona, 6 de junio de 1880 - ibídem, 13 de octubre de 1953)[2] fue un compositor, pedagogo musical y poeta español.

Fue promotor en Cataluña del dalcrozismo, un innovador sistema de aprendizaje musical mediante el ritmo y el movimiento, ideado por el suizo Émile Jaques-Dalcroze. Este método ejerció durante el primer tercio del siglo XX una clara influencia en el sector profesional de las artes escénicas. Llongueras creó en 1912 el Instituto Catalán de Rítmica y Plástica (futuro Instituto Joan Llongueras), dentro de la estructura del Orfeón Catalán. En él aplicó las ideas del dalcrozismo tanto al arte como a la enseñanza musical infantil y a las terapias para discapacitados. Asimismo, en sus columnas en la Revista Musical Catalana y La Veu de Catalunya hizo una interpretación crítica de las actuaciones de los ballets de Diaguilev en el Liceo.[3]

Biografía

Se formó musicalmente con Domènec Mas i Serracant, Enric Granados, Lluís Millet y Enric Morera.[1] Más tarde estudió y se diplomó en 1911 en el Instituto Jaques-Dalcroze de Ginebra.[1] De regreso a Cataluña, en 1912 fundó el Instituto Catalán de Rítmica y Plástica, desde el que introdujo el método Jaques-Dalcroze en Cataluña, y fue su máximo impulsor.[1]

Su labor de pedagogo tuvo otras muchas facetas: fundó y dirigió (1901-1918) la Escuela Coral de Tarrasa y dirigió (1912-1918) la Escuela Municipal de Música de Tarrasa, antes de dirigir la de Barcelona (1924); también fue el director musical de las Escuelas del Ayuntamiento de Barcelona y de las Escuelas Blanquerna. En 1923 colaboró en la Revista Catalana de Música.[4] Fundó la Escuela Vallparadís junto con Artur Martorell, Enric Gibert y Alexandre Galí.

Fue proclamado Mestre en Gai Saber en los Juegos Florales de Barcelona de 1934. Algunos de sus poemas recibieron música de Lluís Millet y de Enric Morera. Hizo de crítico musical en La Veu de Catalunya y publicó habitualmente en la Revista Musical Catalana.[1]

Fue padre del pedagogo, compositor y director Josep Jordi Llongueras i Galí (1911-1981).

Tiene dedicada una plaza en Barcelona.[5] El fondo personal de Joan Llongueras se conserva en la Biblioteca de Catalunya.

Obras

Obra literaria

  • Ínfimes cròniques d'alta civilitat (1911)
  • Evocaciones y recuerdos de mi primera vida musical en Barcelona (1944)

Poemas presentados a los Juegos Florales de Barcelona[6]

  • Viatge (1904), 3r accésit a la Flor Natural[7]
  • L'amorosa Anna-Maria (1920)
  • Cançó de fadrina (1928), accésit a la Flor Natural
  • Cançó de Treball (1928)
  • Sensació de capvespre (1928)
  • Muntanya de Montserrat (1928 y 1930), premio de la Englantina de oro en 1930
  • Montserrat (1928 y 1931)
  • El desvari de les hores (1929)
  • Contemplació de les hores (1930), premio de la Viola de oro y plata
  • Infants (1930, 1931 y 1932)
  • Angels (1931)
  • Els anells de Mariagnó (1931)
  • Juvàlia i els fills (1931 y 1932)
  • Juvàlia i l'espòs (1932 y 1933)
  • Capvespral (1933), 2o accéit a la Flor Natural
  • A la llengua de la Pàtria (1934), premio de la Englantina de oro
  • Estampes (1934)
  • Ombres del passat (1934)

Obra musical

Es autor de la música y la letra de más de cien canciones infantiles escritas entre 1900 y 1949, sobre todo destinadas a los alumnos de su Instituto. La mayoría fueron editadas por Unión Musical Española y por Editorial Boileau. Algunas han pasado incluso a ser consideradas como canciones tradicionales.

Canciones infantiles

  • Cançons amb gestos i rondes infantils de Jacques-Dalcroze
  • Quatre sèries de cançons i jocs infantils
  • La festa dels reis
  • Les figures del pessebre
  • Les cançons de Nadal
  • El joc del cel
  • L'alegria dels sants reis

Música para piano

  • Jan i Mia
  • La vida senzilla
  • L'estiu efímer

Música coral

Referencias

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Gran Enciclopedia Catalana (ed.). «Joan Llongueras i Badia». l'Enciclopèdia (en catalán). Barcelona. 
  2. ↑ Necrológica de La Vanguardia
  3. ↑ Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques, ed. (2012). «Altres artistes». Archivado desde el original el 17 de diciembre de 2013. Consultado el 18 de noviembre de 2012. 
  4. ↑ Millet, Maria Dolors. Revista Catalana de Música i Vibracions Archivado el 3 de diciembre de 2012 en Wayback Machine.
  5. ↑ Portavella i Isidoro, 2010, p. 226.
  6. ↑ Archivo Histórico de la Ciudad de Barcelona. Fondo 6B-Jocs Florals, Serie III-Pliques
  7. ↑ "La Vanguardia" 2 de mayo de 1904, página 2

Bibliografía

  • Portavella i Isidoro, Jesús (2010). Diccionari nomenclàtor de les vies públiques de Barcelona (en catalán). Barcelona: Ayuntamiento de Barcelona. ISBN 978-84-9850-216-9. 

Enlaces externos